VINHA CAZABAN

Aquesta sason qu’ei lo parat de parlar de la poda de la vinha.
A nosta en Bigòrra, a cada vit de cada crampat, que deishavan un o dus acòts (coursons de deux yeux) e ua passadera o correjada (sarment long de plus de cinq yeux).
Apuish qu’estacavan la vits e las passaderas dab vime, en hèr nosèths aperats locaument en Bigòrra "pogars" [pougà].
Se daubauns e vòlen confirmar o enriquir lo vocabulari especific d’aqueste tèmi ?

Grans de sau

  • A nòste (Bordalés) :

     còt = courson court

     asta = courson long

     anca = bras du cep

     acanar = lier

     (a)cauçar = butter

     endòrta/redòrt = lien

    A seguir...

  • Ouvrage malheureusement épuisé mais fort intéressant qui permet d’apporter une ébauche de réponse (bien que l’étude soit localisée en Médoc) "Flor de vinha" de Alain Viaut
    [Cet ouvrage présente un lexique occitan gascon de la vigne en Médoc, rassemblé à partir de l’expérience des vignerons du terroir de Saint-Estèphe.
    Malgré les vicissitudes de la langue d’oc, cette terminologie s’est étonnamment conservée jusqu’à nous. Les conditions de sa pratique sont cependant de plus en plus tributaires d’un processus avancé de remplacement linguistique.
    Cette évolution, liée à une absence d’alternative moderne actuellement opérationnelle pour l’occitan et conjuguée au développement technique. lui est évidemment dommageable.
    Le livre d’Alain Viaut a obtenu le prix Marquis de la Grange de l’Académie des Arts, Sciences et Belles-Lettres de Bordeaux en 1993 et le prix Histoire, Littérature et Beaux-Arts décerné en 1994 par l’Office international de la vigne et du vin (O.I.V.).]

    http://www.msha.fr/msha/publi/ouvrage/affiche_publication.php ?code=P171

  • A nosta taben que cauçavan e descauçavan la vits. Que trabalhavan la tèrra au pè de la vinha dab ua mena de cabeça aperada "ahicon plegat" - apèr tirat peu bestiar e hèit dab ua branca torçuda.
    Uei, lo cauçatge de la vinha tà virar lo fred de l’ivern no’s hè pas mes.
    Duas operacions hèitas a la prima : esboroar (ébourgeonner) e espampolar o esbrohecar (épamprer). Pampre : pampo o brohec (Bigòrra baisha).
    Quauques autes mots :
    verdilhoèr o shinglon : grappillon en haut de la vigne resté vert au moment des vendanges et pouvant mûrir en fin d’année si l’automne est doux.
    Videlha : vrille des sarments.
    Se quauqu’un e sap díser en gascon "entre-coeur" ? Daubuns vinhèrs que’us copan quan esconen tròp lo rasim.

  • Lo libre d’Alan Viaut es a la bibliotèca de Bordèu. Véser tanben lo trabalh de S. Marterer, a la mèma bibliotèca, suus gasconismes viticòles dens les Gravas.


     reverdon, hilhòla = grappillon

     lambròt, lambrusca = lambruche, lambrusque

     règa, arrèga, rèja = rang de vigne

     regat = petit rang

     ahiton, cabòt, cortishona = rang plus court en bout de parcelle

     joala = fr.wikipedia.org/wiki/Joualle

     desraspar = égrapper

     raspa, coa, gaspa, gaspòt, asta = grappe de raisin dépouillée ("rafle")

     arlotar, grenar, grapilhar, graspilhar, raspalhar, raspar : grapiller

     grepar : détacher les grains

     grepilhar : détacher les grains un à un

     arlòt : petit raisin tardif

     espampar, despampar, esborrelar, esbrossar, maiescar, escombrar, descauceironar = épamprer

     flaja, espampa, maiesc = pampre (Barreyre dit "vinhèir" mais ce doit être poétique)

     sherment, sharment, eisherment, eisharment = sarment

     barbat = sarment ayant été marcotté

     tonadon = sarment destiné à donner du fruit

     eisharmentar, shermentar = ramasser les sarments après la taille

     sherment = fagot de sarments secs

     shermentèir = tas de sarments

     shermentèira = meule de fagots de sarments

     amarrar = lier (sarments)

     pè, tronca = cep

     vinhòta = cep arraché pour faire des braises à entrecôtes

     pè pinchut, pè ponchut = cep taillé de 2 ans

     mèste-pè = cep d’origine d’où on établissait les provins

     porbanh, probanh, porbatgi, porbatge, probatge, pishavin, probanha, cochadís, pobranha, sautagrith, sautagric = provin

    A seguir...

  • En Comenge.
    Bèth temps a, que hadian pujar era vit sus un auderòu que servia de paishèth.
    Qu’aperavan aquerò ua "espiada" o alavetz "ua espatlièra".
    Eth arradim per aquerò qu’èra sustot eth "Camiroth" (Fer Servadou).
    Qu’i èran tanben vinhas hautas dab paishèths de castanhèr : eths "hautins".
    Podar era vinha. Deishar un o dus tarèths (une flèche), un o dus esperons tara annada d’après. Estacar dab bime.
    Espampoar.
    Laurar dab era joata longa taths país planèrs.
    Cauçar/descauçar dab eth "descabilhonur".
    Sulfatar e sofrar.
    Vrenhar en camp dab eth "trolh" o "prestir" eth arradim dab eths pès. Botar era vrenha en tonèth. Deth tonèth, 15 dias après, colar taras barricas, a còp de herrats. Deishar borir.
    Tirar a fin.
    Eth vin de pressa dab era vrenha.
    Eth arrevin dab çò que sobra deth vin (ajustà’i sucre e aiga).
    Caperar era vrenha deth tonèth dab tèrra pera aigüardenta quan passe eth aigüardentaire.
    E eth mès gran trebalh, ça disen eths vielhs, béve’u. Que calia tres mans : un peth veire, e dus per gahà’s taths barròts dera cadièra !

  • En Cubzagués :

    > les vendonhas
    > la gerbauda = fête de fin de vendanges
    > merlau(d) = merlot
    > asta
    > grana = grain

  • Qu’ei tanben l’escagença de mentàver lo trolh. A nosta, en Bigòrra o en Astarac, sus un trolh tradicionau, bastit au chai, qu’èran : la vitz, lo moton, los socs, la capa. Lo moton qu’èra lo saumèr. Devath qu’alocavan los socs (troç de cabiron). E enqüèra devath que plaçavan la capa (las taulas) qui esmapavan la vrenha. La pièla de vrenha que s’apèra lo "pè". E un co’p prestit, qui calèva "picar lo pè" dab lo palon (en francés "faire une rebêche" que cresi) e tornar prestir dab aqueste estratagèma.


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs