Es una cançon qu’estut un chic l’imne de la junessa bordalesa e beglesa das annadas 1825-1830 [o avans : 1780].
St-Vincent èra lo nom d’un estanquet situat a la limita de Bèglas e de Bordèu, au ras de l’actuau gara Sent-Jan.
Aquesta cançoneta es ben un chic lèsta, e es pas de grana poesia, mes l’aire es un daus tèmes los mei populars de Gasconha.
Sur l’air : Carnaval es aribat (o Les avants de Bayonne)
Perqué ne pas començar,
Som a la bomba, som a la bomba !
Perqué ne pas començar,
Som a la bomba per dançar !
La clarineta
Béu sa caneta
Lo tamborin
Son pòt de vin
E lo trombòne
Coma se’n dòna
Dempuei cinc òras dau matin !
Mes quan seram embrumats,
Gara la bomba, gara la bomba !
Mes quan seram embrumats
Gara la bomba e sons esclats !
La filha onèsta
D’un èr modèste
Pren Petiton
Per son boton
D’abòrd l’invita
A la petita
Per li pagar la colacion.
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba, crènhi la bomba,
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba daus nau més !
Ma personèira
Pòdes me creire
D’un chanselàs de l’an passat
Se’n es hartada
Ne’n es enflada
Diluns la bomba a esclatat.
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba, crènhi la bomba,
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba daus nau més !
A, Cadichona,
Com’ sus minhona,
Pòdes me creire dens ton flà-flà,
Sur la verdura,
Quala tornura !
A coma dives bien valsar.
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba, crènhi la bomba,
Jo que sabi ce que n’es
Crènhi la bomba daus nau més !"
embumat : émêché
personèir(a) (prononcer "peursouneuÿ" "peursouneuÿre" [1]) : collègue, copain, copine
chanselàs : signification inconnue ; avis de recherche !