Expression de la quantitat dab "a mòrt"

- Quentin

Bonjorn,

Si quauqu’un e’m podè ensenhar quaucom sus la possibilitat d’emplegar "a mòrt" ( dens un lengatge colloquial ) tà díser la quantitat que m’interesseré hèra tà las meas recèrcas sus la lengua.
Se avètz agut entenut aquerò qualque còp dejà ? E ce quin se pòt emplegar, abans o après lo mot quantificat ? Per exemple :
"Que i a toristas [a mòrt] dens aqueth bar."
"Que i a [a mòrt de] toristas dens aqueth bar."

Se pòt emplegar tanben tà díser l’intensitat ?
"Aquera canta que m’agrada a mòrt"

Mercés plan

Grans de sau

  • Jo qui soi meilèu navèth-parlaire (néo-locuteur) mès qui èi lejut gascon escrit peus ancians, ne’m brembi pas aquesta expression end’ua quantitat.
    En francés (aplicat a la Gasconha !) que coneishi lo "gemmage à mort", mès sabi pas si se disèva en gascon "gematge a mort". Que’s pòt, pensi ; mès n’es pas clarament ua question de quantitat.
    D’on sortíssetz la vòsta question, Quentin ? Quina idea atz darrèr lo cap !- ?

    Dens l’ipotèsi on se voleré aplicar a ua quantitat, que sentissi miélher "Que i a toristas a mòrt dens aqueth... estanquet." que l’auta prepausicion.

  • Pòden díser :
     i a toristas a garròts
     i a toristas a braçats
     i a una sica-saca de toristas
     ...
    Los Biarnés dirén : a fanègas.

  • Moi non plus je n’ai jamais entendu cette expression "à mort" dans la bouche des anciens. Je pencherais pour une influence du français comme dans "en vouloir à mort à quelqu’un" ou "s’ennuyer à mort" dans le sens de "énormément". Reste à savoir comment on pourrait traduire le plus correctement possible "énormément" en gascon. Je pense à un hèish (hèix) de. Mais il doit bien y a voir d’autres possibilités.

  • Jo que dirí : "au hart". "Qu’i a toristes au hart". Tant de gènts que desborderé, qué. Mes vist que vei qu’escrívetz en lengadocian, francament, ne’m pensi pas que "au fart" existi... Belèu...

    Qu’i es en Arnaudin. N’ac èi pas jamè entinut díser tanpauc. Après, a garròts, a braçats, un hèsh, etc... que serà melèu "un tas de", shètz forçadement esprimir l’irèia de "tròp".

    [Renaud,
    Quentin n’escriu pas en lengadocian levat qualquas brigalhas.
    Tederic M.]

  • Renaud, lo ton "Qu’i a toristes au hart" que m’estona. Mès se "au hart" e’s tròba hens la lenga d’Arnaudin, no diu pas estar faus. Jo, qu’aurí dit meilèu en gascon estandard "Qu’ei hart de toristas".
    E en gascon abarrejat de lengadocian d’entre Marmanda e Verdelais, "I a un patòc de toristas". Com ec sabes, las termièras garonesas no coneixèvann pas lo "que" caracteristic deu gascon. Mès no pòdem pas díser totun aqueth parçan qu’èra lengadocian.
    En lengadocian, qu’aurenn dit au segur "I a de toristas a bodre".

  • E qué pénsatz de i a una hartèira de toristas ?

  • "Ua hartèira" que’s puiré belèu compréner per "il y a un dégoût des touristes" (même si je sais que tu n’as pas écrit "deus toristes".

    Enfin, bref, oui, y a trop de touristes bordel ! Ah bon, c’était pas ça le sujet ?!

  • I a una hartèira/hartèra de toristas es una possibilitat que faudré pas confónder çaquelà damb i a una hartèira/hartèra das toristas (il y en a marre des touristes).

  • D’acòrdi, bon, que’m doti hòrt que i a "un hèish" de variantas tà díser la quantitat atau. La mia question que portava en particuliar sus aquesta expression "a mòrt" que l’èi poduda enténer dens quauques collectatges hèits per l’Ostau Comengés.

    Pensi qu’ei ua expression recenta e que ne trobaram pas hèra atestacions dens tèxtes deu sègle XIX. Jo que volerí saber si oraument l’avóssitz jamès entenuda.

    Que m’interessava particularament de saber tanben tà l’intensitat :
    Aquerò ac aimi a mòrt
    Aquerò qu’ei polit a mòrt

    Mercés plan

  • Ací l’idèa qu’èi darrèr lo cap : que seré ua expression pro comòda tà exprimir tot au còp quantitat e intensitat dens un registre colloquial - que tròbi complicat (per mon compte) d’exprimir "autenticament" l’intensitat en occitan (colloquial) generaument.

  • Pulèu que ’’ac aimi a mòrt’’, autenticament seré :

    (Qu’)ac/at/ec/ic/au aimi hòrt/redde/hèra/frem/fòrça...

    (Hòrt en gascon occidentau/ hèra en gascon meridionau/ redde en gascon orientau)

  • Adiu,

    Que sui lo tecnician deth Ostau Comengés, e aunestament, ne vei pas çò que vòs díser (ne’m brombi pas aver entinut aquò). E’m pòts díser los passatges o extrèits de que parlas ?

    Renaud

  • "Aquerò, qu’ei polit a mòrt" : james entenut díser aquerò... En Coserans, que diserian "qu’ei polit a fèt" mes "a mòrt"... O bilhèu "arren de mès polit".

  • En fèit seré una expression de neò-occitan de banlèga : wesh nemà* kifi a mòrt (o : a sehon**)

    *Verlan de ’’anem’’
    **Verlan de ’’hons’

  • Que’s tròba dens eth collectatge "De Cornudèra a Palomèra" :

    "que passavan palomas a mòrt, tot eth dia"

    L’Atlàs lingüistic deu maine catalan que da tanben en parlar capcinés "creixes a mort" per "creixes molt" ( e quand serà catalan me sembla que seratz d’acòrdi tà díser que lo capcinés, de tan qu’ei barrejat de formas occitanas, que’ns pòt plan pro ajudar tà mièlher conéisher l’occitan ).
    Que’m sembla pro qu’èra ua expression coneishuda e populara, en la part èst, totjorn. Ac caleré demanar a en Miquèl Pujòl, benlhèu.

    ( Ne siatz pas tresvirats pel men gascon barrejat e incoërent dialectaument, jo que soi lengadociano-parlant, e mèi gran amorós deu lengadocian, mès que’m sembla qu’èi plan pro dreit de vos barrejar un shinhau per ací un gascon de comunicacion improvisat que n’a pas nada pretencion a èste autentic )

  • Non sòi pas jo qu’è hèt "de Cornudèra..." mes qu’è collectat après mantun còp Claude Barès, qu’ei eth intervenguent principau deth film. No’m brembi pas de l’aver entenut a díser aquerò mes s’ac avias notat en tot enténe’u, ja deu èster vertat ! Aqueth òme qu’ei d’Aspet (31).
    Pr’aquò, aquera espression qu’ei plan rare, aquò que’n sòi segur.

    Nat problema peth gascon, podessan escríver coma tu eths gascons eris-madeishis, que seria dejà hòrt plan !

  • Seré donc un catalanisme : molt > mòrt, shens rapòrt demb la mòrt. Amusant !


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs