Notre région, c’est la Gascogne !

 
 

Viatge a Gascunya #4

de Albert Hill

mardi 28 août 2018, par Tederic Merger


Viatge a Gascunya #3

Dissabte 11.08.2018

Dedico aquest dia a "descansar" una mica ja que han sigut dies de molta activitat i molts kilòmetres amb el cotxe, i tant jo com el vehicle no hi estem acostumats.
Durant tots aquests dies anant per la carretera i en la zona francesa vaig veure molts petits rotuls de color groc on anunciaven que a la población de Luchón (es pronuncia crec fent morritos Luççon) i la poblacio es diu Bagneres de Luchón es faria una Fira de Brocanters els dies 11 i 12 d´agost, així que sense matinar gaire vaig anar a enfilar la N230 española i just atravesar la frontera a l´alçada de St. Beat hi ha el desviament a l´esquerra per agafar l´estreta carretera local D125 que porta a Luchón durant uns 30 kilómetres.
Atravesso en varies ocasions unes vies de ferrocarril de via estreta i única que deuen estar en desús perque les vies están arrovellades i abandonades.

L´entrada a la población es molt normal però anant cap el centre de la población desemboco en un gran bulevar característic de França on abunden les cafeteries i els restaurants, els grans hotels., les botigues de roba i joies, encara que tot plegat te un aire provincià, sense ànim de voler faltar a ningù.
Es veu que el lloc va estar de moda en la década entre 1925-1935 ja que havia i encara hi ha unes aigues termals i al voltant d´aquest fet va rebra visites de gent adinerada que passaba l´estiu i es construia grans mansions incloent-hi un gran Casino que feia de centre social i suposo que tambè polìtic.

Modernament unes pistes d´esqui ajundant a mantenir aquell glamur d´abans.
Precisament la Fira de Brocanters es feia als jardins (actualmente parc pùblic) del Casino on uns vint professionals exposaven la seva mercadería de bona qualitat i a uns preus moderadament correctes. Vaig fer unes quantes voltes abans de comprar dues jardineres metàliques antigues que viuran al pati de casa meva a Sant Joan Despí. Sempre que viatjo compro algún objecte, generalment antic i així recordo els viatges i els llocs...

Era aviat per buscar un restaurant per dinar, així que aprofito que l´organització de la fira ha instalat un lloc que fan creps de tota mena per "repostar" i descansar de l´excursió i tanmateix vaig a les toilettes del Casino i aprofito per visitar el seu interior.

Amb la meva compra enfilo cap a la Vall d´Aràn on arribo al cap de 45 minuts pero abans d´entrar a Vielha soluciono la "neura" del viatge, i enfront del Brocanter Artiganè em vaig fixar que hi havia el Camping Artiganè, així que vaig parar a preguntar i va donar la casualitat que eren familia del responsable de l´establiment Brocanter Artigané, concretament la seva mare i la seva germana, i al manifestar la meva intenció de comprar algún article, es van posar en comunicación amb el senyor Javier que treballa tambè en el camping i que en aquell moment estaba en les instalacions.
Vaig tindra que esperar uns 20 minuts fins que va apareixa el sr. Javier, per desesperació de la seva mare que constantment em demanava disculpes per la demora, i aixó que jo li deia que no tenia pressa ja que estaba de vacances.....
El Sr. Javier amb molta vida a l´esquena segons manifestava el seu rostre, em va preguntar que buscaba i jo li vaig dir que no tinc un catàleg i que l´objecte antic que m’arriva al cor es l´objecte que m´interessa adquirir.
Com vaig passar el primer test vem anar a veure l´antiga botiga i sala d´exposició d´art que havia tancat feia temps el Sr. Javier em va comentar que buscaba una persona que li portés el negoci però a ningú li interessava .....
Efectivamente la planta baixa, antiga sala d´art, estava totalment desmantelada però en el pis d´adalt encara hi tenia alguna antiguitat, abundant però en tonteries.....
En aquell moment el Sr. Javier va rebre una trocada telefónica i deuria ser important perque va començar a caminar per tota la sala, fet que jo tambè faig quan tinc una trocada que m´ínteresa molt.. Parlaven en aranès però a excepció d´alguna paraula s´entenia la conversa i el problema que tenia el Sr. Javier que no comentarè per discrecció cap a ell.
Aquest fet de la trocada telefónica em va permetre examinar amb deteniment totes les mercaderies "antigues" que hi havia a la sala i només una em va cridar l´atenció ja que es tractava de una escala de fusta d´uns cinc o sis esglaons que ja la coneixia d´anteriors "exploracions" ja que aquesta escala tenia la particularitat de transformar-se en una práctica cadira i a l´inrevés, la cadira es convertia en una práctica escala per la biblioteca..... (veure arxiu adjunt) .
Tenia una enganxina de 240 Euros, preu bastant raonable ja que el moble de caoba transformable estaba impecable i tenia totes les peçes, i amb poc esforç per part meva i una vegada encerada quedaría com nova. Amb el tipic regateix compro la peça i la guardo al meu cotxe .
Per cert el Sr. Javier no creía que algú encara parlés gascón......

JPEG - 324.2 ko
JPEG - 333.4 ko

Mes content que mai vaig arribar a Vielha on en una cerveseria de cultura vasca-francesa vaig berenar-sopar uns quants "montaditos o pintxos" que es una manera molt rápida i económica de solucionar el problema dels horaris de les cuïnes dels restaurants i cafeteries.
Continuarè....
Viatge a Gascunya #5 (e fin)






Un gran de sau ?

modération a priori

Contributions et grans de sau sont soumis à validation des webmèstes.

Qui êtes-vous ?
Votre message
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document