Notre région, c’est la Gascogne !

 
 

Viatge a Gascunya #5 (e fin)

de Albert Hill

mercredi 5 septembre 2018, par Tederic Merger


Viatge a Gascunya #4

Diumenge 12.08.2018

Avui es l´ultim dia que pasarè a la Vall d´Aràn i a la Gascunya.
El dia comença molt aviat ja que a les tres de la matinada uns crits que tenen el seu origen en el carrer de darrera del Hotel Orla on està orientada la habitació 404 hem desperten. Es tracta d´una baralla entre nens i noies de només tretze anys amb insults i fortes veus. Alguns veins criden des de les finestres i els bretols desapareixen una estona, perque mitja hora mes tard tornen altre cop a cridar....Fins a les quatre de la matinada no aconsegueixo tornar a dormir-me. Recordo que la tarda anterior el centre de Vielha estaba de gom a gom amb una masificació que no es del meu gust.
He decidit avui anar a visitar el Santuari de Ntra. Sra. de Lourdes, ja que he passat aquests dies molt a prop i no m´he desviat per visitar-lo - Tinc una germana que es diu Lourdes i s´enfadaria amb mi si sapigues que no vaig visitar el santuari, estant al costat. Jo no soc gaire practicant encara que vaig estudiar a Barcelona durant deu anys en un col.legi religiós anomenat La Salle Bonanova, per cert d´origen francés mes concretament a la ciutat de Beziers que vaig visitar fa tres anys.
Els primers directors de La Salle Bonanova entre els anys 1889-1900 eren originaris d´aquesta ciutat francesa, i la primera col.lecció de postals del col.legi fou editada a París cap l´any 1900.
Abans d´agafar el cotxe visito l´esglesia medieval de Sant Jordi, molt a prop del hotel, i el seu retaule i el seu campanar m´agraden força, es una esglesia amb molta personalitat i no gaire transformada.
Com sempre encaro la N230 espanyola i posteriorment la N125 francesa a buscar l´autopista francesa E64. Aquests ùltims dies si havien alguns controls policials tant a la part espanyola com a la francesa, aquets ùltims preferien controlar els grans camions. A prop de Sant Beat i en una recta molt llarga faig un adelantament i al final de la recta un llum potent s´estavella a la meva cara, era un radar francés que s´activitat perque anava mes ràpid que ho permet la llei.
Diuen que les alegries duren poc i que les penes venen una darrera d´altre, així que quan estic a punt d´agafar l´autopista E64 s´encen un avís en el taulell del meu coche que en castellà m´informa. "Averia en el sistema de frenado. Stop". Com bon llatí no faig cas, ja que el mitsatge va i be durant una bona estona, fins que al voler sortir de l´autopista, just davant de la màquina de pagament de Lourdes l´embrague del cotxe deixa de funcionar i no puc ni siquiera moure el cotxe, començan un autentic i penós
"Via Crucis", son les 11 del matí i el dia será molt llarg com ha sigut la nit.
Troco per telefòn a la meva asistencia en carretera que es el RACC i segueixo les seves instruccions. En primer lloc una noia del peatge em diu que te que ser una grua francesa de l´empresa SAS Grisenti qui em te que treure de l´autopista, així ella mateixa crida a una grua d´aquesta empresa que arriba al cap de 40 minuts. L´operari de la grua m´informa en primer lloc que l´import a pagar será de 231,54 Euros. Crec que el preu es una mica exagerat i em comunico altre cop amb la noia de l´autopista que parta una mica castellà i comento l´import demanat i em contesta que ella no pot fer res perque els preus els fixa l´empresa de grues.
Carreguem el meu cotxe a dalt de la grua i demano que em deixi a la gasolinera mes propera, fora de l´autopista ,perque la grua del Racc vingui a buscar-me, però es fa el boig i dona un gir de 180 graus i torna a l´autopista perque diu que te que anar a buscar un altre vehicle averiat que trobem al cap de 30 minuts. Es tracta d´un vehicle d´una familia francesa, crec que de religió musulmana, on el conductor es minusvàlid i no pot sortir del seu cotxe, així que al mig de l´autopista l´operari baixa el meu vehicle de la grua i puja l´altre cotxe amb el conductor dintre del mateix i el meu cotxe l´enganxa per davant i inclinat cap al cel l´arrosegen fins a la central de l´empresa.
La familia francesa uns cinc membres pujen a la cabina de la grua a fer-me companyia, sembla que no están gaire amoinats, ja que la mainada riu.....será per la seva creença en el fatalisme ?
Al cap de 30 minus arribem a la central de l´empresa situada en un polígon industrial, encara que sembla un autèntic cementiri de vehicles ja que hi ha uns 200 vehicles pendents de reparació o abandonats pels seus propietaris.
A l´entrada hi ha dos gossos de la raça doberman que fan por, pero al cap d´una estona s´estiren a terra a fer una dormideta. Al cap de pocs minuts coneixo al Sr. Luis, es francés pero va treballar a Andorra i parla molt correctament el castellà i tambè el català. El Sr. Lluis està molt tranquil fins i tot comença a dinar i m´ofereix gazpatxo ¿ ? ell serà la meva salvació ja que l´operari de la grua que constanment està parlant per telefon, sense fer-me cas, vol marxar a fer un altre servei i tancar-nos dintre del recinte, sense obrir les oficines ni els lavabos ni el servei de begudes.
A través del Sr. Luis exigexo la factura i que tregui el meu cotxe de les seves instalacions ja que no tinc intenció d´arreglar el meu cotxe allà i he avisat al Racc perque vinguin a rescatar-me d´aquest impresentable, que de mala gana fa la factura i el cobrament del servei, deixant el meu cotxe fora de les instalacions de la seva empresa.
Al cap d´altres 40 minuts arriba la grua francesa del Racc que va mentir al Racc al comentar que havien enviat un mecànic i que el meu cotxe no el podien arreglar, la veritat era que al ser dumenge el mecànic estaba dormint. L´empresa de grues que va enviar el Racc era APR amb seu a Lourdes, que em va portar a mi i al meu vehicle, per cert un Renaut Scenic, a la central de l´empresa. Al cap d´una hora troca el taxista Sr. Joan des de Vielha i em comenta que està omplint el taxi de gasolina i que al cap de dues hores mes em recollirá a Lourdes per portar-me cap a Vielha. Son les tres de la tarda i fa una calor espantosa, l´operari de la grua em diu si viu aigua de la aixeta del lavabo ja que al ser festiu les instalacions están tancades i fora de servei i a continuación agafa la seva grua i va a fer un altre servei deixan-me abandonat com un gos en el pati de l´empresa que està situada en un polìgon industrial. Com a dintre del meu cotxe fa uns 40 graus de temperatura decideixo buscar una ombra propera al costat d´una petita edificació agrícola envoltada de gespa natural. Tinc una idea brillant i trec la cadira antiga de caoba que vaig comprar el dia anteior i l´utilitzo com seient, només hem faltaven els melons per fer negoci..........
Al cap de dues hores, apareix el Sr. Joan, taxista d´ofici i al cap de altres dos hores mes entro en el Hotel Orla, on la Sra. Elena de recepció em pregunta que m´ha passat al veurem tot suat i amb una cadira de fusta a la mà...... Son les set de la tarda i encara no he dinat.....Ha sigut un Via Crucis de vuit hores on he conegut la "mafia" de les grues franceses, probablement els seus avantpassants eren originaris de l´illa italiana de Sicilia..... Volia sopar aquesta nit al restaurant Eth Bistro per despedir-me del viatge pero estic molt disgustat i només tinc ganes d´embolicar la cadira, així que vaig a la Llibreria Ruda a comprar paper d´embalar i cinta autoadhesiva, i observo que hi ha molta clientela, no per comprar llibres sino per comprar Loteria pel sorteig del nadal.......
Per cert el taxista Sr. Joan durant el viatge de tornada des de Lourdes hem va indicar tots el radars de la N125, així que he fet un petit càlcul i probablement arribaran a casa meva unes vuits o deu multes per exces de velocitat, però ja se sap que els diners estàn per gastar........
Com deien, quan jo era jove, al final de les pelicules infantils de Walt Disney...... Este cuento se acabó., encara que l´acomiat que fa sempre el Tederic en el seus escrits m´agrada molt.......... Amistat


Posdata :

Al mati seguent dia dilluns 13 d´agost abandono el Hotel Orla i al deixar una petita propina les noies del servei de habitacions venen a donar-me les gracies ja que fa temps que els turistes i viatgers no donen propines. Un taxi pagat tambè pel Racc em porta a casa, a Sant Joan Despí després de 3.5 hores de carretera.
El cotxe va arribar amb una grua escombra el dimecres 22 d´agost i encara està al taller. La reparació de l´embrague no será barata.....encara que no la sumarè al Viatge a la Gascunya, seria injust.
Aquests ultims dies de vacances he restaurat la cadira-escala i les jardineres franceses.
A pesar del problema del meu vehicle estic molt content d´aquest viatge iniciàtic a la Gascunya, sobretot pel descobriment del poble d´Esclassan i del paissatge gascó a través de la carretera francesa D929
Demà començo a treballar al despaix, encara que aquests dies he despatxat correspondencia i he adelantat feina, pero farè veure que no ha passat res, com si hagués fet unes vacances aburrides a casa, amb pantalons curts i chancles de patja......
26.08.2018



Grans de sau




Un gran de sau ?

modération a priori

Contributions et grans de sau sont soumis à validation des webmèstes.

Qui êtes-vous ?
Votre message
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document