Bòsc, garba, blat,...

- Ocanah

Adishatz a tots e a totas,
qu’èri a léger l’Histoire Du Vocabulaire Français d’Olivier Bertrand e qu’èi trobat quauquas fòrmas hèras familhèras hens la partida suu vocabulari francés tirat deu francic... Aquò que son *bosc que balhèt "bois" (au travèrs de la fòrma latina "buscus"), *blad que balhèt "blé" e *garba que balhèt "gerbe".
Be cau reconéisher que las fòrmas gasconas qu’emplegam uei enqüèra son just identicas aus arrasics francics. Qu’ei pro estranh, non pensavi pas que i avè tan grana influéncia francica suu vocabulari rurau de gasconha. Aqueras etimologias e an estat estudiats ? Dilhèu que son tirats de cognats wisigoths mei pròches ? Per exemple que i a ua arreconstruccion gòtica *blat dab ua medisha significacion. E avetz informacions sus aquò ?

Grans de sau

  • D’un punt de vista istoric, que seré interessant d’arrespóner a la toa question "francic o visigòt ?" pr’amor que (m’a semblat) l’influéncia francica e’s considera mensh hòrta en Gasconha que l’influéncia visigòta.

    Mès aquestes tres exemples qu’amuishan que lo gascon (coma lo lengadocian, pensi) a conservat perfèitament los sons germanics, quan lo francés los cambiava hèra.
    Acò que’m pareish tanben ua question màger...

  • Que pensi meilèu qu’ei lo galloromanic comun qui a conservat aqueths sonns e qui’us a transmetuts hòrt fidèlaments au gascon e a las autes lengas d’òc e menx fidèlaments au francés e a las autes lengas d’oíl.

  • Qu’ei hèit quauques tèsts e recèrcas e l’ipotèsi galloromanica que fonciona bien, que’m sembla, per "bòsc" e "garba".
    Totun per "blat", qu’i a quauquarren que’m destimborla : se l’arrasic èra "bladdus" (qu’ei aquesta fòrma medievala que balhèt lo "blé" francés segon Wikipèdia),
    pr’amor de l’evolucion fonetica gascona tipica, la fòrma masculina modèrna seré "blad" e la fòrma feminina (e prefixada) seré "blada-" :

    lat. Pratum -> gasc. Prat (masc), Prada (fem)
    lat. Fatum -> gasc. Hat (masc), Hada (fem)
    lat. Natus -> gasc. Nat (masc), Nada (fem)

    VS :

    lat. Crudus -> gasc. Crud (masc), Cruda (fem)
    lat. Frigidus -> gasc. Hred (masc), Hreda (fem)

    Mès aci "bladdus" -> Blat (masc), Blada- (fòrma prefixada)...

    Dilhèu que non ei pas lo "blad" francic que balhèt nosta fòrma, mès lo gotic "blat" ? Qué pensatz ?

  • Adara qu’i pensi, dilhèu "bladdus" -> "blat" qu’ei un efèit de la geminacion dobla [dd]... Que caleré estudiar çò que son vaduts aquestas fòrmas latinas doblas en gascon. Que caleré tanben cercar la data de la purmèra attestacion de "blat" !

  • Quand parli de "galloromanic comun", que’m refereixi a las fòrmas deu latin tardiu comun mesclat mei o menx de germanic segonn los parçans e dont lo lexic s’arretròba en francés com en gascon o en d’autes lengas d’òc e d’oíl. Mès a la diferéncia deu francés o de l’occitan stricto sensu, lo gascon qu’ei l’eretèr d’aqueth galloromanic e tabé de l’iberoromanic (cf. Rholfs).
    No soi pas briga lingüista e çò que disi o qu’escrivi n’ei pas paraula d’especialista.

  • Ok Tederic, donc probable qu’ei màgerment ua istuèra de prononciacion. Atau qu’arresòlv aquò. Mercés plan !

  • Blad o blat son convencions graficas mès me pensi que s’es tendent prononciat [blat].

  • Après la guèrra, en las campanhas, qu’adoptèn lo secader de plen aire entau milhas, aperat en anglés “crib”.
    Aqueth mot en gascon que’s pronóncia [krip], pr’amor las consonantas sonòras en fin de mot que vaden mudas.
    Autes exemples :
     der [ˈβaðe] < que vad [keˈβat] / que vaden [keˈβaðen]
     hred [rret]
    Mes en generau lo cambiament de consonanta qu’ei enregistrat en la grafia :
     muda / mut
     Bladèr / blat
     ber < que cap / que caben [keˈkaβen]
    Tà quauques mots, qu’existeishen variantas :
     umida, umide (l’e finau “de sostien” que mantien /ð/ sonòr, donc : [yˈmiðe]), o
     umida, umit (shens e finau que’s ditz [yˈmit], e l’escrivóssitz umid, que’s prononciaré [yˈmit] tot parièr).
    Açò que vòu díser, si per cas escrívetz que vat o que cab, ne serà pas grave, pr’amor la prononciacion que serà la medisha.


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs