La gran bancha a brondit sordament. Sus la nuit
Dus gròs ulhs shens perpèth guishan a la longtèna,
E ludents, garrampòus, e sadorats de hena,
Potchacran lur dardalh e creishen dens lo bruit.
Un peron tremolun, esmalit, fronhadueir,
Escarcalha lo sòu, que s’eishibra ! Tot pena,
Coma un bohar d’infèrt escobalha l’alena
Au prochament dau trin destreminat que hui…
Aquò’s eth !.. Lo mostrós amarratge d’humadas,
De bòis, d’acèirs raujós pimpanants d’olivadas, -
Aus rapalhs rogeiròus on craona un omiàs.
Coma un abrasament d’intanpèsta, tarribla,
Trauca dens la ventòrla, e s’afana, e s’arripla,
E se hon… - N’i a rén mèi que l’ombra e la gran’patz…
J. MAURICE
(Parlar de la part de Bordèu)
LO TRIN
M’èi poscut enganar, cequelà, qu’i a tèrmes que’n sui pas segur dau sens.
Lavetz, ortografia segon una nòrma etimologica quora sabes pas lo sens...
Per las dotz, acestas duas òbras pareishuren dens Reclams, en 1899.