
(Un problème pour lire le gascon ? Revirada.eu !)
Pau-Bedós qu’ei dejà reobèrt (mès lo servici n’i sembla pas deus melhors), e lo tròç Bedós-Canfranc qu’ei adara en discussion, e somés a concertacion publica lançada per la Region Navèra Aquitània, dens l’encastre de la Comission nacionau deu debat public.
Ua reünion publica a Eisús (Vath d’Aspa) raportada per la République des Pyrénées, a evocat las recadudas deu projècte entau territòri.
Los arguments de la Region* :
*dont lo president Alain Rousset e promav la reobèrtura deu Canfranc
– lo melhorament de l’atractivitat de las comunas deu territòri : « facilitar l’accès aus servicis e a l’emplec » dab la mesa en plaça de 13 anars-retorns en 2032, dont 4 terminus a Auloron, 6 a Bedós e 3 a Canfranc.
– Repòrt modau deu transpòrt de mercaderias : « l’ahortiment de la securitat per la diminucion de la circulacion deus camions sus la RN 134 ».
– Torisme : « redefinicion de las auhèrtas a destinacion deus rondalejaires e ciclistas, acompanhar lo desvolopament en ahortint l’accessibilitat suus sites naturaus, las estacions d’esquí, o enqüèra los monuments emblematics locaus ».
La Region ne cita pas ací l’interés de la relacion transpirenenca, franco-espanhòla ; qu’èra ua reünion locau... e son supausats, eths aspés, se fóter deus lors vesins de capsús ? vertat que lo rapòrt de la reünion d’Eisús e’n balha l’impression...
Criticas deus qui parlèn ad aquera reünion d’Eisús :
(Be cau har, totun, la part deus fenomènes de grope, de las tentativas premeditadas d’influençar, e de la tendéncia a criticar tot cambiament, mès rai...)
– « Maugrat totas las promessas, la creacion deu tunèl deu Somport ne ns’a pas portat arren a despart deus milèrs de camions : que serà parièr dab lo tren », (un abitant d’Òussa). « la vath que’s va transformar en territòri de logistica sud-nòrd, e los locaus n’i ganharàn pas arren ».
(e lo repòrt modau, se’n fot ? mès au mensh qu’envisatja lo son succès !)
– Ua agricultora de Bedós cranhèva de véder la soa espleitacion « desmembrada » seguida au projècte de supression d’un passatge a nivèu qu’utiliza.
« règlas pro sevèras que s’impausan pendent ua reobertura de linha qui n’ei pas mei en servici despuish mei de 5 ans », explica Olivier Marty.
(e be òc, ne’s hè pas ua moleta shens copar uèus ; totun, la rigiditat de las nòrmas que’s invita au debat...)
– « Am vertadèrament besonh d’aportar un flux toristic suplementari ? », que s’interròga ua Auloronesa . « dificultats qu’existeishen dejà entà lotjar los locaus en vath d’Aspa. Atirar mei de toristas que va portar enqüèra mei de pression sus l’immobiliari ».
(quin imaginar "recadudas socioeconomicas" shens efèit sus l’immobiliari ?)
Lo men diagnostic :
– La populacion generau ne compren pas l’avantatge deu ralh, lavetz ne supòrta pas los inconvenients de la soa reabilitacion.
– N’es pas sensibla a la relacion franco-espanhòla, o transpirenenca : resultat de l’esprit exagonau ?
– L’Estat francés n’i es pas tanpau hèra sensible : qu’ei a l’arrasic de l’esprit exagonau...
– La "maquina" SNCF Hialat, e SNCF en generau, ne s’adaptarà pas aisidament a un projècte originau, tròp periferic ? tròp atipic ?
Quate usatges potenciaus, quate pretz-hèits, compatibles, mès compreneders sonque peus qui aiman lo ralh ?
– trafic de mercaderias França-Espanha : promàver lo ralh contra lo camion
– transpòrt de passatgèrs França-Espanha tanben per ralh (Pau-Saragòssa)
Lo CRELOC qu’insisteish sus l’aspècte internacionau Pau-Saragòssa, entaus viatjadors com entà las mercaderias.
– torisme, l’exemple deu Gotthard Panorama Express : "En train, vous empruntez les célèbres et ingénieux tunnels hélicoïdaux de la ligne historique du Saint-Gothard") [1] e la desserta de la Gara de Canfranc cap d’òbra renovat recentament en ostaleria de luxe (ah, qu’ei deu costat espanhòu...).
– Relacion per TER de la vath d’Aspa damb Auloron e Pau (mès lo monde qu’ei acostumat a la veitura !)
Dèns aqueste contexte francés-espanhòu de supremacia, culturau tanben, de la rota, que calerà volontarisme entà apitar tot acò ! Que poderé estar ua realizacion experimentau...
L’Estat espanhòu qu’i pareish totun mei favorable que l’Estat francés.