Prononcer entre "espartègne" et "espartègno".
Que li vau har passar lo vent per devath de las (...)
Mei :
-
espartenha / espadrille -
tòs, tòssa / auge, baquet, abreuvoir tòssa (prononcer "tòsse", "tòsso"...) est la forme féminine. (...) -
boish / buis Prononcer "bouch". Traduction du mot en français (Lo Congrés) (...) -
hapchòt / petite hache Utilisée notamment par les gemmeurs, dans le pignada. Lo (...) -
costèr / côtier, latéral, appentis Prononcer "coustè". Traduction du mot en français (Lo Congrés) (...)
Grans de sau
1. 17 décembre 2008, 11:58, par Hlo
Peut-être "hàstic", forme différente du mot "hasti" (dégoût, aversion) plus courant.
Cf en catalan : "fàstic", même signification.
2. 23 décembre 2008, 17:41, par Satinhac de Fustilhan
A menh, disiàn "hasti",que pensi qu’es la boa grafia.
3. 19 janvier 2009, 16:48, par parpalhou
En catalan trapem ’fàstic’ ou ’fastic’ (forma pus conservadora), coma ’castic’ o ’càstig’.
DCVB : És curiosa la duplicitat en l’accentuació (càstig i castíc). Se veu que la pronunciació antiga era ’castic’, com ho demostren tots els textos rimats que hem citat ; la regressió de I’accent a la primera síl·laba no s’explica fàcilment ; podria haver-la determinada l’analogia de ’fàstic’.
4. 26 avril 2009, 16:40, par Txatti
Se ua fòrma esista plan en gascon dab un c finau, e seré "hàstic" e non pas "hastic" en quau era finau portaré er accent tonic.
Es fòrmes verbaus "hastigar" e "en·hastigar" que’m balharen a pensar que carré meslèu grafiar "hastig" en tot prononciar "hAstik".
Per quant ath fenomène dera arregression der accent ara sillaba prumera en catalan que pòt s’esplicar aisidament pera influença des autes lengues iberiques (deth castilhan susquetot solide) enes parlars deth catalan es mes espausadi, ed eth de Barcelóna.
Enes fòrmes deth Ponent o de Hauta Urgèu o de Cerdanha, non i a aqueth desplaçament d’accent tonic.
Adara en Barcelona ce ved (o c’ei vist enes anades 70 e 80) era accuentacion sus es finaus coma "francismes" o ua influença francesa sus eth catalan : ua aberracion ! Aquera accentuacion tonica non hè que plaçar eth catalan en un cadre istoricament mes just der "occitan" o lengues aparentades.
Non desbrembà-s tanpauc que dincas anades 70, era dialectisacion deth catalan ce’s hasè mes sentir qu’adara, qu’èra mes prenha.
Aquò dit qu’avem hòrt a hèr en Gasconha avans que compréner e demandà-s que hèr alhurs...