Astarac Gascogne médiane

Miélan


 

Calvaire


[Txatti]

C’est sur les murs de la mairie (sauf erreur d’interprétation de Gasconha.com).
Comment dit-on "calvaire" en gascon ?


 

Grans de sau

  • "calvari/calbàri" existe.
    Je ne suis pas sûr que cela soit un calvaire ; serait-ce plutôt un ex-voto collectif ?
    Si tel est le cas, pourquoi n’est-il pas à l’intérieur de l’église ?
    Je trouve l’emmêlement des symboles catholiques et maçonniques assez intrigants, ainsi que d’avoir placé le tout devant l’hôtel de ville.
    Que’m cau anar demandar ara gent qu’i tribalha mes en setmana enta l’i trobar.
    Que’m carré saber tanben s’eth poth era quilhat atau de tostemps ?

  • Lo diccionari catalan :
    Calvari
    [s. XV ; del ll. calvarium ’lloc ple de calaveres’]

    m 1 CATOL Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió, situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, on els cristians van a fer el viacrucis o a recordar la Passió.

    2 CATOL /ART Representació de la Crucifixió feta durant la Setmana Santa.

    3 Situació dolorosa, seguit de penes, d’afliccions, etc. Tota la seva vida és un calvari. Quin calvari li han fet passar !

  • Lo Diccionari Català Valencià Balear http://dcvb.iecat.net :
    CALVARI m. : cast. calvario.
    || 1. Pujol devora Jerusalem, damunt el qual fonc crucificat Jesucrist. Faheren-li portar la creu de lhesucrist fins a Mont Calvari, Serra Gèn. 215. En lo lloch apellat caluari ells crusificaren aqui Jesus crist, Evang. Palau 94. En mont de caluari obri la porta, Passi cobles 15. D’espines y de flama, dalt del Calvari el coronà l’amor, Verdaguer Idilis.
    || 2. Creu amb la imatge de Jesús crucificat, erigida en un camí o altre lloc públic.
    || 3. El camí que segueixen els qui fan la devoció del Via-Crucis, en el qual hi ha estacions o capelletes commemoratives dels passos de Jesucrist en la seva pujada al lloc de la crucifixió.
    || 4. Exercici del Via-Crucis (Xàtiva, Alacant) ; cast. viacrucis. « Pepa, ¿on vas ?—A fer el calvari ».
    || 5. Primer ofici o missa que diuen en sufragi d’un difunt (Calasseit).
    || 6. Acte de caure a terra un animal carregat. « El matxo ha fet un calvari » (Rojals).
    || 7. Sèrie de molèsties o penalitats. « Amb la malaltia de la mare, he passat un bon calvari ». « Sempre me dones calvari » (Empordà). Cregui que per no tornar a passar el calvari que he passat al tren, primer em tiro de cap a mar, Pla Rus. 209.
    || 8. Ximplet, beneitó (Esterri d’Àneu).
    Etim. : del llatí Calvarium, mat. sign.

  • Merci Messieurs Parpalhon & Bayrou mais, euh ?, on se fiche un peu du catalan et du castillan en l’occurrence nous sommes en Bigorre, au beau milieu de la >Gascogne...

    Réponse de Gasconha.com :
    Oh d’ailleurs, ça ne doit pas être le Bayrou (Vairon) auquel nous pensons : il doit être à l’heure actuelle bien trop occupé pour mettre ici des grans de sau !


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document