Lina

(féminin)

Line


 

"Ne tròbi pas enlòc (ni a Isolina, ni a Catalina, ni a Belina...) suu site la proposicion de "Lina" com prenom feminin.

Que lei capvath los sites francés que (com lo son equivalent francés "Line"), qu’ei un diminutiu qui pòt estar restacat a un aute prenom (Adèla/Adelina, sustot, mes un hèish d’autes tanben), mes que sembla d’estar considerat com un prenom en si-medish, a mei anar mei.
E saberetz se i avo ua "Senta Lina" quauque còp ?
Que l’agrada mei "Lina" (pr. "Linà") a la hemna, que "Line" (a la francesa). E jo que’m disi que, en hicar l’accent tonic suu "i", ne s’i enten pas tròp si lo -a atòne ei prononciat a l’occitana o com en tota auta lenga romana.
De mei, qu’ei un prenom atestat, chic emplegat peu moment (que’m brembi totun d’ua cèrta "Tatà Lina", vesia deus mens cosins de Corrèsa), qui poderé estar batlèu pro de mòda.
Que soa pròche de "Nina" qui ns’aimam hèra tanben. Que’n pensatz vosautes ?
Mercés peus vòstes avis.

PS : excusatz-me d’escriver hens aquesta rubrica "gran de sau", mes lo men comentari n’esto pas pres en compte hens la rubrica "Proposicion de prenom"."

[Joan Breç]


Grans de sau

  • La mea hilha, "LINA" qu’ei vaduda lo 15 d’octobre de 2011.
    Que soi hèra content d’aver causit aqueth prenom, en medish temps universau (arab, anlosaxon, chinés, italian, etc.) e qui passa de plan per noste.
    Qu’èi aprés l’existéncia d’autas Linas, de las vielhas, e de las frescas vadudas...
    Que prononciam "Lina" a la latina, dab l’accent tonic suu "I", quan la parli en òc, còps que i a que’m vien un -a atòn, e lo monde que disen Linà quan descobreishen lo nom.
    Ua soplessa d’emplec shens mascanhar la soa identitat !

    Réponse de Gasconha.com :
    Que sia planvenguda énter nosautes !


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Sommaire Articles