- Tederic Merger

dimars

français : mardi

autre graphie : dimarç


 

Grans de sau

  • *dimarç es una error ortografica e etimologica d’Alibèrt. Es Dimars o Dimarts puèi que certans parlars consèrvan la prononciacion de la t.

  • Dimarç n’est absolument pas une erreur orthographique de la part d’Alibert. C’est dimars* qui est une faute d’orthographe. Selon le code de lecture de la graphie normée, si on écrit dimars on doit prononcer [dimass] puisque, dans le groupe consonnantique RS, il y a un phénomène de phonétique syntaxique qu’on appelle assimilation régressive RS>SS, comme dans NS>SS. Raison pour laquelle on écrit Marçan et pas Marsan, qui donnerait une prononciation [massang]. C’est la même chose pour corsa [cousse], velors [belouss], borsa [bousse] etc... Dans les lieux où l’on a la prononciation marts, alors oui le S est possible puisque le T étymologique (il ne sort pas de nulle part) protège le R de cette assimilation. Donc, març et marts.

  • 1) Lo digraf RS, solament a l’interior d’un mot, se pronóncia RS O SS.

    2) Dimarts ven de die Martis, -TIS dona TS/S.

    3) Març ven de martĭu, -TIU dona S, escrit C/Ç per una rason etimologica. Es lo sol criteri de destrianç grafica entre S(S) et C/Ç.

    4) Mart o Mars, dieu de la guèrra e planeta venon de Marte e Mars respectivament.

    5) Josiana Ubaud a provat que *dimarç es una pura error tipografica dins lo diccionari Alibèrt.

    Ç ven de la Z amb un signe qu’es estat capvirat. Servissiá per distinguir lo son sord de la c/ç ([ts]) d’aquell sonor de la z ([dz].

  • Segon lo CLO :
    "Lo nom del mes es març amb -ç, confòrmament a l’etimologia (< lat. martius). Lo nom del dieu e del planeta es Mart (< lat. Martem) o Mars (< lat. Mars).
    Remarca : Los libres d’Alibèrt esitan entre las grafias dimars e dimarç* : la primièra es dins sa gramatica, la segonda dins son diccionari. Lo CLO abandona la grafia dimarç* perque es una cauquilha manifèsta del diccionari d’Alibèrt, que s’explica per sas condicions dificilas d’edicion."

    Jaume Taupiac dins lo libre l’occitan escrich ditz que la fòrma la mai occitana seriá dimarts coma en catalan. Quò pòt pas esser *dimarç perque aquò vendriá dau latin *die martiu qu’auriá balhat *dimarç en catalan, *marzo en castelhan e *marzodi en italian. Mas es dimarts, martes e martedì, puèi que lo mot latin era pas *die martiu mas die Martis. Alibert escriguet dimars en 1935 e dimarç en 1966. Mas en 1966 s’apoiet sus una etimologia faussa.

    Sul Thesoc trobam /dimarts/ en Gironda, Lanas, Aups nauts.

  • Marselha èran sovent prononciat [masselha] e Marcilhan [massilhan], doncas RS o RC + e / i tendisson a sonar com [s] puslèu que [rs], lèi del mendre esforç...


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document