Nadau

- Tederic Merger

Groupe sud-gascon (plus précisément béarnais)
dont la notoriété grandit.
Son passats a l’Olympia ! E qu’ac
cantan tot en gascon !

Voir en ligne : Nadau

Grans de sau

  • Bravo a Nadau de revendiquer sa gasconnité sans s’affubler du sinistre épithète "occitan".

  • Genial.

    Réponse de Gasconha.com :
    En gascon, il parait qu’on dit "ginhèc" (prononcer "jinyèk").

  • Gascon fanfaron : En dintrant sul site de Nadau, pòdes léger "Entà visitar lo site en occitan de Gasconha".
    Me desencusaràs mès semblaré totun que Nadau n’aguèsse pas paur de "s’affubler du sinistre épithète occitan". Plan au contrari !!
    Senon, lo site ei plan interessant e plan hargat !

  • Super, ne change rien, adishatz !
    Une béarnaise revenue au pays aprés 30 ans d’absence.

  • Item à propos de Nadau qu’on affuble toujours de l’adjectif "béarnais" (que je préfère de loin à "occitan" sans conteste) mais pourtant sans connaître individuellement chacun/e d’entre eux/elles, je sais que son cantaire est d’origine commingeoise, que nombre de leurs chansons sont en gascon montanhòu et pas mal se passent à Luchon ("Saussat" par exemple) ; un de leur bohaire est armagnacais etc...

  • Es plan la pròva qu’es mai simple de dire qu’es un grop occitan de Gasconha, non ?

    Réponse de Gasconha.com :
    E díser "un grope gascon", n’es pas enqüera mei simple ?

  • Gascon fanfaron, je ne vois pas pourquoi vous refusez l"épithète" occitan !
    Que soi estudianta en lenga occitana a l’universitat de Bordèu e aquò qu’es lo ligam enter tots los estudiants de lenga occitana dens la França tota !!!
    Se cau obrir l’esperit de temps en quan !!!
    Coraument.

  • Cara Mirelha,
    auréss legut eth libe de Mistral entitolat com eth ton nom ?
    Se tiò, ne’m vas pas a díser qu’era (hera bera) lenga mistralenca qu’ei parièra ad aquera qu’aprénes ara universitat o ad aquera parlada en Gasconha..
    As sajat de botar UA (non pas duas mes sonqu’ua) paja de Mistral en grafia occitana normalisada ? Se nani, qu’ei un exercici deths bons peths estudis tens.
    Un còp acabat aqueth prètz-hèit, torna tà jo e diga-m s’eras duas lengas e son eras medishas.

    Un jorn dilhèu, e ne l’espèri pas, t’en vas a passar eth Capes d’occitan. Dab aqueth qu’ei possible (mensh que segur mes probable totun) que’t van a mandar entà ensenhar en un licèu o en un collègi de Nissa o plan de Clarmont.
    Non dísi pas que ne poderàs pas ensenhar era "varianta locala nissarda o auvernhassa" mes que’t carràs l’apréner en prumér...

    Que parlaram d’Occitania ua e indivisble un còp passat eth ’blues’ deth país.
    Que’ns cau bastir era Gasconha davant de pensar ad auta causa.
    Entà ensenhar enas escòlas gasconas (Calendretas o autas) ne’s cau pas passar eth Capes !

    Réponse de Gasconha.com :
    Vivant, ne sei pas perqué n’i a tant qui, coma tu Txatti, escriven "Calendreta" au lòc de "Calandreta". L’influéncia deu calendari, dilhèu ?
    Tederic

  • Un dit qu’eslissè, dilhèu ?
    E sabes, Tederic, que "calendreta" n’ei pas un mot gascon ?
    Dera medisha faiçon, que botèi "Mirelha" com petit nom ara plaça de "Emilia"...
    N’i a tant e mei pècas en çò qu’escríui ... (formaument parlar :o) )

    Réponse de Gasconha.com :
    "calendreta" n’existis pas enlòc, cresi.
    N’escrives pas mau, e tròbi qu’as progressat hèra.
    Tederic

  • Quiò : "calandreta" est une petite mouette méditerranéenne, ça serait un mot provenço-languedocien, pas gascon donc à revoir pour les noms d’écoles bilingues gascon-français...

    En que pensas qu’auré progressat ?
    N’èi jamés aprés a parlar gascon, çò que sabi l’entendoi mainat o en parlar o escríver dab eths praubes arrescapats qu’èm, que legoi un tistalh e que legi tostemps (sustot en grafia normalizada classica occitana) en gascon.

    Que’m podi pecar sovent mes quasi tostemps eth mon "clavièr" qu’escríu mei lèu que jo ... ;@)

  • Calandreta ? Ne coneixi pas aqueth mòt en gascon.
    Mès que caleré qu’espii l’ALG, qu’existeix bilhèu. Jo, qu’èi tostèm entinut a díder ALAUDA.

  • La purmèra calandreta que vadó a Pau.
    Véder p184 deu Palay "Alouette calandre".
    La lenga emplegada per daubuns aquiu qu’ei ua koinè gascona completament artificiala, mei enqüèra que çò qui los medish e van arcastar aus occitanistas.
    Be’n cau véder de totas...

    Txatti, que’m sembla que i a mensh de diferéncia enter lo gascon parlat en Òut e Garona e lo lengadocian parlat suu medish departament, que dab aqueth quite gascon e lo gascon montanhòu parlat a Areta.
    Que crei que i a tendéncias, ua cèrta "gasconitat" de la lenga occitana, qu’ei plan ua medisha lenga, e donc que’s merita de n’aver qu’un sol CAPES.
    Tu qui ac saps tot, que’n pensas ?

    • Lo "gascon d’Òut e Garona" n’es pas pertot parièr : armanhaqués a Mesin, lanusquet a Hoalhèrs, garonés a Tonens...

      L’armanhaqués qu’es mei pròche deu gascon d’Areta que deu lengadocian de Vilanèva d’Òlt.

      Lo tonenqués, a 10 km de la "frontièra gascon/lengadocian", benlèu que non !

  • Merci Tederic d’aver plan arresponut ath "Guilhèm" (de qui’m sembla cap éster eth Pepin dera lista, o que m’en borri ?) per quan ath capes, jo n’en sabi cap arren e que o qui’vs a permetut de provoca-m en díder "qu’ac sabi tot" ?
    Non sabi sonque çò que m’a estat trasmetut e çò qu’era esperiença dera vita (plan plenhada de vertat) m’a ensenhat.
    Mes eth voste "capes d’occitan" que m’en foti coma der an quaranta !
    Que’vs etz estat trompats de combat dab aqueth capes :
    un concors hèit peth e entath poder franximan enta anihilar es diferencies arregionaus de Francia non s’en va cap arresòuver es problèmes de trasmission des lengues e cultures arregionaus (e deth gascon) o se credetz atau, be arrebassejatz seriosament.
    O voletz sonquement qu’er occitan e sia ensenhat e non pas çò qu’aperatz es "dialectes" dera medixa mòda qu’an volut hèr créder qu’es aujòus e parlavan "patoés" ?


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs