Duas intervencions qui m’an tarritat aqueths darrèrs jorns a perpaus de la lenga :
La letra 57 de l’IBG : l’editoriau deu son capdau, que parla en françès de « la langue béarnaise et sa sœur la langue gasconne ».
On meste Triep Capdevila aura trobat un linguiste qui pushqui har duas lengas deu quite gascon ? L’IBG que s’aunoraré de non pas da’n avant dab aquera ambiguitat : lo Bearn qu’es ua entitat istorica, culturau e politica mes pas linguistica, la sua lenga qu’es lo gascon (gascon biarnes se’us vaga !).
Au revès, sus las ondas de Radio Pais, dus jorns a, lo president de l’escòla Montessòri de Sostons (lo Nidau), que soslinhava dab rason que la metòda Montessori reconeisheva tostems las lengas localas deu lòc on l’escòla era apitada mès Didier Tousis que continuava atau : « en Occitania, la lenga locala qu’es l’occitan ». Obé, mes non credi pas que la nocion de « locau » e ‘s puixqui apariar dab aquèth monstre suber-locau que seré l’Occitania (enfin … s’existeshi). Un aute mite dont e’ s caleré des-har se volem estar coérents, realistas e comprès per lo monde.