Gasconnades réolaises Dans les Cahiers du Réolais, en graphie alibertine adaptée.

- Gaby

La bailèra(1) gloriosa (Lucien JAMET, n° 49, 1962)

Janeton, la bailèra, un dissabte matin,
Anèva tota sola au marcat de la vila.
Sus son cap, en un grand corbilhon de rotin,
Portèva des eus frescs ponduts de la vigila.
Sa mair avèva dit : "Quora auràs tot vendut,
Te’n ang’ràs xes lo vielh Ferrand de la Rua Granda,
Me crompar de la sau e dau café molut.
Alumetas, tabé ! (mès pas de contra-banda !)
Un sabon de Marselha e d’òlie, un grand pintar (sic).
Lo rèste de l’argent, gara a lo raportar !"
Mès la goiata se pensèva
"Per ma pena pòdi me gardar quauques liards ;
La mair ne’n sabrà ré, e, lavetz, se disèva
Cromperèi lo colièr qu’èi vist au "Grand Basars".
Dirèi que l’èi trobat... lo bot’rèi per la vòta ;
E quora me veirà si brava, si fieròta,
Belèu lo hilh dau mèste, un jun’òme educat,
Me prenent per la man dirà : Madamisèla,
Venètz, vòli demb vos dançar la masurcà,
Des goiatas dau bal, ètz vos qu’ètz la plus bèla !
(Si pòdi, rogirèi un chic :
Fau semblar modèsta en public !)
Respondrèi : Sui vòsta servanta !
E prenent una èr arroganta,
Tenent hauta la tèsta e bien redde lo cò (sic),
Dancerèi la bigueta e la maristingò.
Petilhi d’hèser aquesta dança !
Sabi bien marcar la cadança ;
A la fin, sauterèi, atau,
Prèsque ta haut que nòste ostau !"
Talèu dit, sautèt, la praubeta !
Mon Diu ! mon Diu ! quala omeleta !
Qué vai posquer díser sa mair
Quora saurà ’queth bèth trabalh ?
Sa mair ! a grands trucs de hossina
La recebut, crident : "Coquina !
Per te punir, doman, au lòc d’anar au bal,
Garderàs dens lo prat la breta e lo xival".
MORALITAT
Es bròia qualitat d’èster una hilha onèsta.
Es una autra, segur ! de pas s’enflar la tèsta.

La cigala e lo hormic (Lucien JAMET, n° 38, 1959)

M’an dit qu’una cigala après auger cantar (sic)
Tot un estiu xens s’arrestar,
Se vesut, praubeta, susprisa
Quora sentit la freda brisa
E qu’èra bargada dejà :
Ne trobèva ré per minjar.
Angut de vesin en vesina
Mendiar dau pan, dau fricòt ;
Se xeitèva dens la codina,
Empui se cauhèva un chicòt.
Atau vivent, de bròc en bric,
Un jorn arribèt a l’hormic.
Aqueth hormic, un vielh jun’òme,
Damorèva tot sul dens un immense ostau.
Qu’hasèvi (sic) jorn, nèit, fred o caud,
Per aqueth ladre èra tot coma :
N’avèva candèla ni huc.
Quora entendut conhar un truc
A sa pòrta, talèu vai véser ;
L’autra li dixut son malaise,
E li demanda carità (sic) ;
Que si podèva li prestar
Quauqua-ré per la hèser víver,
Sa reconeixença s’ré viva,
Li torneré xens fauta a la cauda seson,
En atendent, preg’ré tot jorn
Per eth, ’quò’s una causa sura.
"Pregar lo Bon Diu ! la bona ura !"
Ditz l’hormic, "que ne vas jamèi
A la glèisa, dimenxe o hèsta !
Qué vènes me borrar la tèsta !
E quora jo planti l’arair,
Qu’hèses, tu, per ganhar ta via ?"
-"Canti". - "Cantas ! lo bèth trabalh !
Harés honta a ta prauba mair
Qu’èra una tant valenta hilha !"
-"Canti lo primtemps e l’estiu,
Canti la flor, canti lo riu,
Canti xens rima ni mesura,
Mès canti tota la natura !
Canti l’ausèth..." - "As pro cantat !
N’aimi pas la musica e l’estiu es anat !
Si ne pòdes pas mèi "celebrar la natura",
Per te cauhar vai-te’n dançar, e la mesura,
Demb ’quela gèsta, anuit, te la batre poirèi,
Perque m’as hèit montar la raja coma lèit".
Ce ditz, e tot a trac d’un còp de l’ustensile,
Au hons de la venèla hangosa la virèt,
E fredilhós tornèt xes eth
Buure un còp d’aiga clara e se calmar la bila.

Lo buixeron e la mòrt (Lucien JAMET, n° 84, 1970)

La borrea a l’esquia e lo front en susor,
Un praube buixeron tot pesant de vielhessa
Trainava sos esclòps, regretent sa junessa,
A non-plus de la via e de mau augent pro.
Lavetz, las de sofrir, gita a tèrra sa carga ;
Se pensent qu’es milhor d’estar mòrt que vivent ;
Que per trobar repaus e dau socí descarga
Fau partir dens lo monde ont digun ne’n revèn.
Apèra donc la Mòrt e la Mòrt se presenta
Armada de sa dalha e risent, la crocanta !
Dixut au vielh : "Qué vòs ? Sui ací per t’aidar :
Prene-me per la man". - "Qu’as dit ? jo ? není-da !
Sui bien reconaixent (sic) de ta bona visita,
Mès vòli bonament que m’aidis a cargar ;
Auràs finit bien lèu, la hagòta es petita :
Empui poiràs partir xens mèi te fatigar".
La Camarda es bon praticien
Que vos garís tot... bien tròp viste !
Sofrir longtemps jo vòli bien
Car pensar de morir m’atrista !

D’una goiata que ne volèva pas se maridar (Lucien JAMET, n° 58, 1964)

Una goiata se cresèva
La plus rixa hilha au canton ;
Ne vaudré pas per ré, disèva,
Se maridar damb un garçon
Que n’estèssi pas dinhe d’era.
Aqueth èra tròp grand, un autre tròp petit ;
Lo Bernat èra lèd a copar l’apetit ;
Jantilhòt ? un jalós ! tant vadré la galèra !
Lo Guilhaumet ? není ! èra tròp canilhós !
Lo Ramonet tròp gròs e lo Jaque tròp magre !
Lo Pèir ? m’hasètz (sic) pas ríser ! atau un pigalhós !
E l’Alfrèd ? mercí bien ! es un pixa-vinagre !
Descoragèt tant los galants
Qu’a quaranta-dus ans èra encara pucèla.
Sos son pènhe, un matin, trobèt quauques peus blancs.
Lavetz aujut grand paur de morir damisèla.
S’enquit de l’un, de l’autre : èran tots maridats,
O partits a la vila, o damorats sordats.
Trobèt pas qu’un veson augent quate goiatas,
Totas maixantas coma gatas,
Veson que s’ivronhèva e que dens mens d’un an
Li aujut crocat son argent.
MORALITAT
Fau pas èster tròp dificile :
Jamèi n’an vist perfèt garçon !
Mès si la goiata es abilla
Sap trobar lo chicòt de bon !

Los capèths (Jean-Gabriel ESCUDEY, n° 81, 1970)

Mossur Jan Armanhac, curé de Mesterrius,
Dens sa glèisa eloquent, edifiant e seriús,
Sabèva, a l’ocasion, hèser un torn de maliça,
Tot sol prèsque totjorn, quauque còp dab complice ;
L’exploat dont vau ací balhar relacion
Completèt lo tablèu en d’una Adoracion.
N’èi pas besonh d’apréner aus gents de la contrada
Qu’una localitat es doblament nomada
"Lo Pui" per la mitat, per los autes "Lou Peu",
Los lanusquéts dirén : "Lou noum n’y ey pas "reu" !"
Cadun compren d’alhors qu’una bona abituda
Per e pas tot lo temps gardar la solituda,
Per mèi onorar Diu que los a desinhats,
Gropa los desservants dens les solenitats.
Lo curé Armanhac, aimable camarada,
Manquèva pas jamèi. Valà qu’aquera annada,
Sèi pas per quau motif, n’estut pas convidat.
Èra bien tròp roblard per se montrar faixat.
Au jorn acostumat, se rendut a la hèsta ;
S’arrengèt per entrar en l’absença dau mèste,
Angut a la cosina e trobèt Janeton
En trin de partatjar un supèrbe melon.
Dab son èrt inocent dixut a la xambrèra :
"Vèni gostar lo vin crompat per mon confrère,
Diuretz vir dens lo chai". - "N’i a pas de robinet,
Respondut Janeton, vatz tirar lo bocet".
La calhiva sautèt ; lo malin personatge
Hasut botar lo dit coma un navèth barratge,
E la goja arrestant noah o bien medòc,
L’aute tranquilament s’emparèt d’un bèth piòc.
Per remplaçar lo toi dedens la xeminèia
Aujut lavetz, per díser, una famusa idèia.
Coma se retirèva, apercebut au mur
Tres capèths suspenduts, un per adoratur.
Los atrapèt tots tres, los botèt a la bròixa,
E se’n tornèt atau, lo piòc dens la sacòixa.
De la glèisa a la taula, après la devocion,
Passèren los mossurs, mès quala decepcion !
Tandís que Janeton cerquèva una bacina,
Dab sos ulhs ahurbits, i avè dens la cosina
En plaça dau gròs toi totara contemplat
Tres capèths que virèvan e qu’espièva lo gat.

(1) métayère !

Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs