[Creada en classa dab liceans de segonda per l’arrepic au mes de junh e per Eric Astié en julhet 2007.]
Excusatz-me e’m podetz indicar la direccion
De l’autorota per arribar a destinacion
Ajudatz-me, preni retard, que soi pressat.
Amic pren-te lo temps un chic de te viéner pausar
Marcèu solide que i a quauquarren a li balhar !
Relaxa-te, ací seràs au ton agrat.
[arrepic / refrain]
Atau vivem ! Dens un país qui te serà arcuelhent
Luenh deus chepics, deu malh e a l’estanguet
Per hestejar, brindar e se virar la set.
Atau vivem ! Tan que palomas e ceps a nòste i aurà
Que la vinha lo son vin nos balharà
Banda ripataulèra per tot bailejar.
Mei que sorelh, esquí, discò,
bronzacuu, sable e plaja
Nòste país tribalha, viu, dança,
parla e arraja
D’un parlar hòrt e doç, lenga deus trobadors.
Au sud deu Nòrd ne vòlen pas díser coma s’apèra
Au nòrd deu Sud, saben mei plan lo nom d’aquesta tèrra
Occitània, Occitània lo son nom.
Aquesta canta n’es pas l’Estaca ni l’Immortèla
Es un invit au gai de se har petar la cantèra
Un crit de plaser, de bonaür e d’amistat.
A cada còp que voleràs exprimir tas pensadas
Que sian gaujosas, tristas,
negras, gaimantas o pebradas
Cluca los uelhs, bremba-te de çò qu’am cantat.
E. Astié junh de 2007