Adixat amics,
Purmè, boune anade a touts ! E especiauméns a Tederic e a la "Liste" qui
anime auta plân.
Dusau, l'explic dou mên silénci d'aquéstës darrès dies : que m'èri absentat,
loégn de l'ourdinatou e dou burèu, e que-m cau téms ta tourna nouda lous
hius !
Tresau, lou debut d'un beroy tèstë de Miquèu Pujòl lou couseranés, qui-m vié
d'ou coumunica amistouseméns (publicat proubablë en la Nouvelle République
de Tarbe) ; que pouderat védë quin aquéth autou d'eléy e testiònie de
l'oupousiciou entér articlë de la plana e de la mountagne :
FÈR L’ Ã’ME !
» Faire bien l’homme. » que soetava Michel de Montaigne, vier òme cap e
tot, còs e esperit, no refusar era carga de víver d’ua vida sancèra, plea,
dab drets e devers, tier era sièva plaça ena societat, eth umanisme que’s
ditz en aquera formula fòrta e simpla. Eth noste gascon d’Eyquem qu’amassa
aiqui, que cresi, tota era cultura classica greco-latina qu’ei era sièva e
era sapiesa païsana qu’èra d’aqueth temps era d’un gentilòme vinhairon
d’ençò noste.
» Que vòu fèr l’òme, caralh ! », ça disia eth pair deth gojat que començava
de levar era crèsta, dab aqueth » L » enfatic en un païs on disem » eth
òme ». Era formula qu’èra encòp ironica e admirativa, segur !
Amistats.
J.L.
Eth, era (seguide) lafitte.yan [Forum Yahoo GVasconha-doman 2007-01-09 n° 7872]