BEINA f. || 1. Estoig d’una espasa o d’altre instrument llarguer ; cast. vaina. Que trasqués l’espaha de la beyna, Marsili Crón., c. 19. Trasques de la beina... un punyal, Ardits i, 11 (a. 1391). Una spasa... guarnida de una beyna de cuyr, Inv. Anfós V, 158. Met ton coltell en la beyna, Gerson (…)