"Garra", en le toponimia, au mensh entà le Gasconha Orientau, qu’es un mòt dont vòu díser "arròca" o atau. A costa de nòste (Nistos, 65) qu’i es un camin qu’apèran "camî deras garras". Digun ne sap pas mè çò que vòu díser, adara... Que’m pensi Rohlf que n’avè parlat de’queth mòt.