Blog en gascoûn ? lafitte.yan [Forum Yahoo GVasconha-doman 2007-11-10 n° 8478]

- Jean Lafitte

Adixat moundë,

Que viéni de léyë dab plasé lou messadyë de M. Gérard Loison d'aquestë matîn
10 de nouvémë.
Qu'y arrespoùni en gascoûn ta'u plasë, d'autan que prési hort la soûe
ouberture decap a la varietat grafique. Segoun la coustume de la
messadyerie, qu'ou cìti troç per troç e qu'y arrespoùni autalèu.

« Donc que hè mei de 400 ans que la lenga gascona ei estat a morir... Que
poderan plan aténder enqüèra 500 ans abans de l'enterrar :D ! Siam hardits e
hèm víver la lenga ! »

Aci encoère, la situacioûn de oey lou die nou pot pas esta coumparade a la
dous sèglës passats : dou sèglë XIVau de Febus au debut dou XXau, la
souciétat qu'éy demourade rurau, lous metodës de tribalha la tèrre e
d'espleita lous cabaus n'an goayrë cambiat, lou voucabulàri de ço de navèth
qu'éy demourat restregnut, e mèy que mèy, lous payrans qu'an trasmetude la
loéngue autoumatiquemén, permou qu'ère la de la vite vitante.
Tout aquero qu'éy dou passat, e lou capadyë de coumprénë ûn tèstë gascoûn,
quine que-n sie la grafie, que hè hrèyte a l'immense mayouritat dous
Gascoûns.
Tourna aprénë sounquë lou voucabulàri gascoûn courrespoundén au d'ue paye de
yournau e las counyuguesoûns de base que demanderé ûn esforç qui despasse de
hère las ganes d'aprénë de la mayë part dous mèy counvençuts dous Gascoûns.
Qu'éy permou d'aquero que soy estat oubligat de counstata que la loéngue,
utis de coumunicacioûn souciau, qu'éy mourte, malaye !

« Sabetz quina ei la segonda lenga mei espandida en çò deus blogaires ? La
prumèra qu'ei l'anglés, d'acòrd. Mès la segonda, sabetz quina serà ? Nani,
pas lo chinés, ni lo portugués, pas l'hindi ni l'arabe, ni l'espanhòu, ni
tanpauc lo francés...Nani !
« Qu'ei lo catalan !
« Quants blògs n'i a en lenga gascona, quina que sia la gràfia ? Dilhèu dus,
tres, guaire mei ? La lenga s'amerita mei qu'aquò ! Si sabetz la lenga e n'etz
pas vergonhòs de la vosta gasconitat, que vs'en
prègui : escrivetz un blòg en gascon ! Auratz au mens un legedor : jo ! »

N'escrìvi pas nat "blog", qu'èy prou de tribalh dab publicacioûns sus la
loéngue gascoune, publicacioûns qui toquen moundë qui an quauquë pés en
lingüisitque, e qu'éy ya quauqu'arré.

Se-n publicàvi ûn, que seré proubablë en francés, per la resoûn qui viéni
d'espausa sus l'impoussibilitat d'esta coumprés per la mayë part dou public
s'escrìvi en gascoûn.
Tout pariè, la hrèyte d'esta leyut e coumprés pous abounats que déu esta la
resoûn de 34 editouriaus en francés countre sounquë 19 en gascoûn en lous
55 numeros de 1993 a 2002 de Per Noste-Païs gascons. E 30 dous 34 francés
qu'avèn lou sinnét de M. Grosclaude qui avè escriut, toutûn « Le militant
que je suis pense qu¹il faut toujours présenter le français comme une langue
étrangère au pays. » (Kristol et Wüest, Drin de tot, 1985, p. VII).

« M'en foti si la gràfia ei diferenta de la mea, çò qui compta, qu'ei la
lenga ! »

Osque ! E per tribalha hère sus tèstës gascoûns anciâns, que poux disë que
cau esta ubèr a toutes las grafies, permou que lous anciâns n'avèn pas las
"normes" ouccitanistes d'Alibèrt, ni laq quitës normes mèy proxës de
l'Escole Gastoû Febus... !

Plân couraumén,

J.L.

Grans de sau

  • Bon, lo men messatge n'èra pas adreçat personaument (o pas sonque) tà vos,
    Yann, qu'èra meileu adreçat de manièra generau tà tots los qui saben (mei o
    mens correctament) la lenga gascona. Qu'èra un pauc per escàs si mon
    messatge se trobava en responsa deu vòste ! Totun, que n'aprofièiti de la
    vòsta responsa tà i tornar hornir : un blòg d'un lingüista gascon en
    gascon, que seré deus hèra interessants ! Per qué non pas hèr aprofièitar la
    comunautat deus internautas de la vòsta sciencia ? O publicar un corset de
    gascon suu net ? L'internet qu'ei un utís tròp pauc utilizat peus
    gasconofònes, qu'ei de dou hèr ! L'internet pòt ajudar a sauvar la lenga, ne
    soi convençut. E per lo monde com jo (que disi plan com jo, pas com vos) qui
    non mestreja pas completament la lenga, escríver regularament en gascon
    qu'ei un exercici extraordinari tà progressar ! E léger qu'ei utile tanben !
    Quant a la gràfia, jo qu'èi a casa un arramat de revistas com "Era bouts
    dera mountanho" que legi tostemps dab hèra de plàser e soi estat despuish
    decadas un escolan de l'Escòla Gaston Febus. Qu'èi a casa òbras en grafia
    febusiana. Per Noste, que hè temps que n'i soi pas mei abonat, pr'amor lo
    francés qu'i prenèva tròp d'espaci. N'èi pas arren contra lo francés, mès
    que vòli léger de tèxtes gascons en ua revista gascona. La gràfia de
    l'I.E.O, l'èi guardada pr'amor de Robert Boisgontier, Michel Darrigrand e
    Michel Grosclaude, gràcias a los lors dus libes "d'ensenhança" èi podut
    apréner la lenga. De tota faiçon, léger un texte en gràfia diferenta non
    pausa pas cap problèma, çe'm sembla. Lo gascon, ua lenga morta ? Pas enqüèra !
    Qu'èm enqüèra vius, non ?


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs