Aymen la lou loéngue, lous Gascoûns ? lafitte.yan [Forum Yahoo GVasconha-doman 2007-12-10 n° 8509]

- Jean Lafitte

Amics,

Nou m'a pas vagat encoère d'arrespounë aus messadyës plân simpatics de
Gerard Loison e de Loïc, més que dìsi purmè que m'an hort agradat, permou de
s'apieya sus realitats councrètes.
Qu'arremàrqui toutun que ni l'ûn ni l'autë ne soun pas gascoûns, e aquéste
arremarque n'éy pas "inoucénte" :
Gerard qu'éy coum hères d'autës avans (Luchaire, Bourciez, Michel Grosclaude
etc.) qui descoubrin la loéngue gascoune, qui s'apassiounèn entad ére e qui
l'an servit dab arséc.
Malurousemén, que soun hort rialës lous Gascoûns qui an counsciéncie de la
valou de la loue loéngue etnique — que n'éy pariè taus "Occitans" en
Lenguedo — e que cau souvén que sien "exilhats" loégn dou païs tad aquesi
aquére counsciéncie (ex. Lapassade en captivitat, Narioo hasén la soue
carrère en Grèci e autës locs, etc.).
Au countre, en demoura au païs, lous de noustë qu'assoucien lou "patoès" a
la vite rurau, xéns counfort, dab hère de tribalh mau pagat, e lou francés a
la lou pròpie proumoucioûn souciau : praubè, magrère, que soun lous mouts
qui viénën purmè a l'esperit, e ne soun pas quauquës devis militans de tipës
segus de la soutade a la fîn dou més qui'us van cambia las idées.
Alavéts, las anoùncies dou metro en patoès que seran sentides coum ue
incoungrüitat per la mayë part dou moundë. E que vederat qu'ûn die ou
gn'autë, lou moundë dous "quartiès" que las vouleran en arabë ou en wolof...
Que hournéxi ue idée qui'm vié dou testimòni de Loïc sus la "recepcioûn" dou
marquadyë en bretoûn ou gallo ("nourmalisats") per Rennes : se lous (ou las)
qui auran enreyistrades las anoùncies disën lou patoès xéns roulla las "r" e
autës marques d'autenticitat, lous viélhs qui parlen la loéngue qu'ous
espudiran. Mes s'an l'accén coum cau, que seran lous 99 % dous auditous qui
at trouberan "plouc" e indignë d'ue vile moudèrnë, capitale de
l'aeronautique... E m'engàni ?
Nou pouderèy pas yaméy desbremba la reaccioûn d'ue hemne dou mên adyë, ûn
quinzenat d'ans a, au maridadyë de la soûe hilhe dab ûn mên nebout per
alliance. Au repéx, qu'èri vesîn d'ére e d'ûe viélhe parente soûe, qui
parlave biarnés ; lavéts, qu'ou parlèy biarnés ta la plasë. E l'autë, per
tant biarnése que housse ére tabé, de s'escrida dab ourrou : « Mais il roule
les "r" ! ». Soulidë, e urousemén, la soûe hilhe, vadude la mie neboude per
doublë alliance, que prése hort ço qui hèy entau biarnés ; més qu'a hèyts
estùdis superious, qu'éy douctou en medecine...
Nou-m desbremberèy pas tapoc la "bronca" qui arcoélhou l'insisténcie d'ûn
militan ta parla biarnés à Labarrère e Bayrou déns ûe "misse gran" au Zenith
de Pau, lou 26 de setémë de 1997 : « En français ! En français ! ». E aquére
insisténcie que hé pèrdë quauquës simpaties de mèy a la noustë cause...
Encoère mercés a Gerard e a Loïc.
Plân couraumén a touts,

J.L.

Grans de sau

  • Adishatz !

    La màger part de çò que descriu lo Doctor Lahita* dens lo son darrèr
    messatge (e dens tant d'autes) que s'apèra tot simplament "la vergonha".

    E vertat : aciu qu'es lo problèma màger de la nosta Gasconha, lo
    "pair" de totas las dificultats qu'an los qui la vòlen promàver.

    En positiu, direi que nos cau recuperar lo contrari de la vergonha :
    la FIERTAT (véser quauqu'un deus mens darrèrs messatges).

    Tot çò que podem har ende recuperar la fiertat, qu'ac cau har !
    Explicar lo triangle gascon, contar l'istòria, explicar e parlar la
    nosta lenga, transméter los nostes mots, en començar peus mei simples
    e coneishuts (Adiu...), portar lo berret, botar pegasolets o drapèus,
    sosténguer ua signalizacion bilinga (o unilinga gascona) intelligenta,
    balhar noms gascons au son ostau, aus sons hilhs, cantar en gascon,
    muishar los nostes paisatges, lutar contra l'emigracion...

    E avans tot, BALHAR DE LA GASCONHA UA IDEA JOENA, DINAMICA, QUI POSCA
    AGRADAR AUS JOENS !

    Tot o presque que demora a har. Arribats au punt zero, ne podem pas
    que pujar !-)


    * Quan disi "Doctor", vertat que i a un chic d'ironia. Mès los qui
    seguissen los nostes escambis qu'auran arremarcat que i a énter
    nosautes dus un desacòrd pregon. Aqueth punt d'ironia que n'es benlèu
    un reclam discret. Mès n'es pas maishant, e ne boti pas en dobte lo
    saber ni la rigor cientifica de Yann Lafitte, e doncas la soa
    capacitat a portar dignament aqueste títol universitari.
    E sus "Lahita" : qu'ac tròbi plan comòde (que'm dispensa de cercar
    s'es "Laffite" ou "Lafitte" !), elegant, e talament gascon... Que'm hè
    dòu que l'interessat n'aime pas estar "escrit" atau (s'ei plan comprés).

    Siam hardits !
    Tederic


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs