Bò, una lenga pòt bien auger dus noms en un lòc defenit : per exemple, espanhòu/castilhan, francés/quebequés... O mème pertot : arpitan/francò-provençau(/patoés). E pòden emplegar l’un o mèi l’aut sivant lo contèxte. Mès me diràs que son pas qu’excepcions, belèu.

